Poema: viure sense esperar

Els ronyons ressusciten dins la banyera amb sal
es netegen de fang i espants

de fugides cap als crepuscles
de corregudes orfes d'abraçades
Avui l'instint de fugir
ha caigut sol per l'abisme
ningú l'ha seguit
Al desert els camells masteguen  vent
els homes  conten  grans de sorra
viure sense esperar
que les dunes es despullin
mostrant-nos el camí
viure sense arribar sense partir
tant sols la llum i la nit
gronxant el bateg dels cossos