Poema: Fundición Altos Hornos

Quiero extirpar el óxido que corroe mi cerebro

PINTURA  Iolanda López Petit

con el aguardiente puro de pálpitos nunca vividos,

Enterrarme bajo el mar
con todas las palabras calcificadas
y romperles el esqueleto
hasta ver aparecer amebas en sus ojos

Quiero fundirme!

ser hierro al rojo vivo

dispuesta a que la vida me dé la forma

precisa y necesaria

Antes debo 

Inmolarme con la artillería pesada
para que salten por los aires
pedazos irreconocibles
de expectativas y juicios

Quizás así, la vida
me reconoce
y me abre paso a la fundición de los Altos Hornos

Poema: Dona arciris en venda

PINTURA Iolanda López Petit

Si em diuen que el color blau m'escau

em faig mar

Si em diuen que el verd m'afavoreix

em torno una bleda

Si em diuen que el vermell em cau bé

em faig sang

Poema: Matí d'harmònics

Aquest matí

no sé per quina raó

no tinc gust de frustració dins la boca

Foto Jaime Franco Garbí

Fresca com la roba neta estesa al sol

sense cap sarró a l'esquena

el cor ingràvid

cap pensament fora de l'instant viscut

res pendent de dir ni de fer

sense memòries de qui sóc

sense esforç per ser algú

insòlitament lliure

viatgera

en la ciutat de sempre

Lluny de desitjar

que res sigui diferent

passejo pel barri

entre la certesa quotidiana

de les coses senzilles

i la levitat que dóna ser

partícula de llum

Per atzar o no

els amics avui

s'han recordat de mi

Poema: Ficcions

He entrat per la cara fosca de la lluna per mirar el món a través del seus ulls

com a mestres de cerimònies m'han vingut a rebre un batibull d'entitats

de dubtosa procedència i d'enganyoses formes

que per entendren's anomenaré ficcions, creences, mites, pactes, imatges, interpretacions...

PINTURA Iolanda López Petit

Frec a frec sento la capacitat que tenen d'abduir-nos suaument, sense forçar

una violació amb vaselina i caramels de menta, amb fil musical de fons per no escoltar cap gemec

Entren dins del cos i comencen a inocular-nos un verí a dosis homeopàtica

que rosega els fils que ens uneixen a la conciència i a la conciencia més gran que ens conforma

Desconectada, farcida -com pollastre de nadal- de ficcions que ja no questiono

m'identifico amb elles i les confonc amb la vida

inconscient dels efectes del gas tòxic que es despren cada cop que les perpetuo

em faig més predictiva i obedient

PINTURA Iolanda Lopez Petit

Visc entre imatges de mi, dels demés, del mon

lluny dels vincles directes que m'apropen a la vida

Em pregunto si ja estem massa enmetzinats o encara tenim temps per...

treure del armari les ficcions i creences, estendre-les al balcó de la consciència

obrir un precipici dins el cervell suficientment gran

com per no tenir por de desidentificar-nos d' elles

i aprendre a viure lluny de la seva esclavitut

sense absentar-nos, visquent a temps real tot el que ens travessa?