Poema: Ficcions

He entrat per la cara fosca de la lluna per mirar el món a través del seus ulls

com a mestres de cerimònies m'han vingut a rebre un batibull d'entitats

de dubtosa procedència i d'enganyoses formes

que per entendren's anomenaré ficcions, creences, mites, pactes, imatges, interpretacions...

PINTURA Iolanda López Petit

Frec a frec sento la capacitat que tenen d'abduir-nos suaument, sense forçar

una violació amb vaselina i caramels de menta, amb fil musical de fons per no escoltar cap gemec

Entren dins del cos i comencen a inocular-nos un verí a dosis homeopàtica

que rosega els fils que ens uneixen a la conciència i a la conciencia més gran que ens conforma

Desconectada, farcida -com pollastre de nadal- de ficcions que ja no questiono

m'identifico amb elles i les confonc amb la vida

inconscient dels efectes del gas tòxic que es despren cada cop que les perpetuo

em faig més predictiva i obedient

PINTURA Iolanda Lopez Petit

Visc entre imatges de mi, dels demés, del mon

lluny dels vincles directes que m'apropen a la vida

Em pregunto si ja estem massa enmetzinats o encara tenim temps per...

treure del armari les ficcions i creences, estendre-les al balcó de la consciència

obrir un precipici dins el cervell suficientment gran

com per no tenir por de desidentificar-nos d' elles

i aprendre a viure lluny de la seva esclavitut

sense absentar-nos, visquent a temps real tot el que ens travessa?