Fotos: Poesia i Theremin "Campanes i Boira"

Recital poètic amb theremin

"Campanes i Boira"

a la llibreria Sons of Gutenberg, del Raval bcn

Foto: Angel Farrés

Foto: Angel Farrés

Poema: put a peix mort

ahir vaig enfadar-me

com s'enfaden els nens

que encara són nens

sense dissimular

el volcà encès va llençar la lava

i pocs minuts després

la pluja apagava el foc

rient trepitjàvem els camps

que encara fumejaven

Vaig pensar amb tristesa

que els adults

anem omplint el pap

de ressentiments

fins adulterar-nos

i emmalaltir

L'educació és una ficció

que a voltes put a peix mort

Poema: vull ser com tu

Foto: Jaime F. Garbi

A vegades necessito

els ulls d'un home contemplant-me

per retrobar la meva bellesa

En canvi tu

exuberant i lliure

en prescindeixes del tot

consagrant les hores

a esventar el teu secret perfum

Fotos: Poemes i pintures del llibre "pols entre la por i l'amor", bar horiginal, bcn

Poemas y pinturas del libro "pols entre la por i l'amor"

al Bar HOriginal, Bcn   

Bar Horiginal, bcn

                                     

Bar Horiginal, Bcn

Bar Horiginal, Bcn

fotos: Poesia i Theremin "campanes i Boira"

Performance "Campanes i Boira" al Hort del Xino, Bcn

celebrant el darrer aniversari del espai social, juny 2017

LLoc:Hort del Xino, Bcn

LLoc: Hort del xino

LLoc Hort del Xino

Poesia i Theremin: "Campanes i boira", a l'Agora Juan Andrés
 Festes alternatives del Raval, Agost 2017

                                                     Lloc Agora Juan Andres, Bcn

                           

poema: matinar

matinar...

Añadir leyenda

no per arribar abans

sino per sorprendre la ciutat

posant.se una nova màscara

davant el mirall

matinar...

per caminar per la sala de butaques

sense pressa

gaudint de la seva buidor i silenci

en aquestes hores et topes

amb alguns tècnics muntant l'escenari

més tard deixaran anar els actors...

els actors i els extres...

i n'hi ha molts, molts !

i s'ha de preparar tot perquè surti bé

però això serà més tard...

ara és el meu temps...

pujo a l'escenari buit...

l'oloro... amb enyorança...

el meu cos... el re co neix!

abans era... era...el meu ba rri !!

abans era el meu barri !!

Poema: Brisa y risas

Por las mañanas en la ciudad

se ven rostros cansados

y cuerpos deshabitados,

que emergen de noches maltrechas,

empeñados en enmudecer sueños

que reclaman otros cielos

mañanas sin inocencia

corren por las venas

empujando los caminantes

que todavía no tienen un destino

hay los que llevan la historia de su vida

debajo del brazo 

hay los que confundidos

han dejado de hacerse preguntas

hay el que arroja su destino al suelo y lo pisa

y el que corre para recoger las migajas,

hay el que se deja sostener por la vida

y va repartiendo brisa

y risas

hay el que despierta

Poema: como elefante

He permanecido a tu lado amándote

igual que el elefante,

que con solo una cuerda en su pata

se cree amarrado a un poste

hilando juntos una soga

de ocres presencias ,

trenzas en el pelo

con final incierto

todo antes que renunciarte!

te acuerdas cuando nos uníamos en el invisible?

todo antes que renunciar

a mi obcecado empeño

de concretar mi anhelo

dando vida a músculos atrofiados

he deshecho la seda de araña

para espantar las moscas del olvido

el aire de otoño huele y duele

tanta intensidad

que nutría las bocas

de mis pájaros hambrientos...!

ahora éstos

me miran desde el otro lado

sin el ansia del coleccionista

esperando a que eche a volar

poema: quejío

(Poema que da título a la performance de poesia y theremin)

Quejío
austero y profundo
nutrido del pecho blanco
y redondo de la luna

sin abalorios
que visten su miedo
desnudo y despreocupado
despeñado al viento

quejío sin mareas
que lo mantengan río
quejío de guitarras mudas
y patadas en el suelo

quejío vacío
quejío frío
quejío en medio del baile
que viaja hacia la nada

quejío de lobo
que ha perdido su manada
o que nunca la tuvo

quejío sin lamento
que sopla aliento
y encuentra el viento
muerto de risa

poema: essència de flor

essència de flor

l'essència
s'ha fet matèria de mot

Foto: Jaime Franco Garbí

sorgeix íntim
compromís
del camí traçat
l'aliança
amb el batec
segella
la pell de pètals

florir
embellir el mon
avans d'eixir
ni que sigui
un dia

Poema: Fundición Altos Hornos

Quiero extirpar el óxido que corroe mi cerebro

PINTURA  Iolanda López Petit

con el aguardiente puro de pálpitos nunca vividos,

Enterrarme bajo el mar
con todas las palabras calcificadas
y romperles el esqueleto
hasta ver aparecer amebas en sus ojos

Quiero fundirme!

ser hierro al rojo vivo

dispuesta a que la vida me dé la forma

precisa y necesaria

Antes debo 

Inmolarme con la artillería pesada
para que salten por los aires
pedazos irreconocibles
de expectativas y juicios

Quizás así, la vida
me reconoce
y me abre paso a la fundición de los Altos Hornos

Poema: Dona arciris en venda

PINTURA Iolanda López Petit

Si em diuen que el color blau m'escau

em faig mar

Si em diuen que el verd m'afavoreix

em torno una bleda

Si em diuen que el vermell em cau bé

em faig sang

Poema: Matí d'harmònics

Aquest matí

no sé per quina raó

no tinc gust de frustració dins la boca

Foto Jaime Franco Garbí

Fresca com la roba neta estesa al sol

sense cap sarró a l'esquena

el cor ingràvid

cap pensament fora de l'instant viscut

res pendent de dir ni de fer

sense memòries de qui sóc

sense esforç per ser algú

insòlitament lliure

viatgera

en la ciutat de sempre

Lluny de desitjar

que res sigui diferent

passejo pel barri

entre la certesa quotidiana

de les coses senzilles

i la levitat que dóna ser

partícula de llum

Per atzar o no

els amics avui

s'han recordat de mi

Poema: Ficcions

He entrat per la cara fosca de la lluna per mirar el món a través del seus ulls

com a mestres de cerimònies m'han vingut a rebre un batibull d'entitats

de dubtosa procedència i d'enganyoses formes

que per entendren's anomenaré ficcions, creences, mites, pactes, imatges, interpretacions...

PINTURA Iolanda López Petit

Frec a frec sento la capacitat que tenen d'abduir-nos suaument, sense forçar

una violació amb vaselina i caramels de menta, amb fil musical de fons per no escoltar cap gemec

Entren dins del cos i comencen a inocular-nos un verí a dosis homeopàtica

que rosega els fils que ens uneixen a la conciència i a la conciencia més gran que ens conforma

Desconectada, farcida -com pollastre de nadal- de ficcions que ja no questiono

m'identifico amb elles i les confonc amb la vida

inconscient dels efectes del gas tòxic que es despren cada cop que les perpetuo

em faig més predictiva i obedient

PINTURA Iolanda Lopez Petit

Visc entre imatges de mi, dels demés, del mon

lluny dels vincles directes que m'apropen a la vida

Em pregunto si ja estem massa enmetzinats o encara tenim temps per...

treure del armari les ficcions i creences, estendre-les al balcó de la consciència

obrir un precipici dins el cervell suficientment gran

com per no tenir por de desidentificar-nos d' elles

i aprendre a viure lluny de la seva esclavitut

sense absentar-nos, visquent a temps real tot el que ens travessa?

Poema: Un paso tras otro

PINTURA Iolanda López Petit

Un paso tras otro

dibujando un aro perfecto

ruta circular

tienes la sensación de avanzar

Dos pasos arriba

dos al lado

dos pasos abajo

dos al lado

ruta cuadrada

dentro de una ruta circular

te parece que estás en otro lugar

Dos pasos tres veces

ruta triangular

dentro de una ruta cuadrada

dentro una ruta circular

crees estar viviendo experiencias nuevas

Dos pasos

sin desplazarse

ruta en el sitio

dentro de una ruta triangular

dentro de una ruta cuadrada

dentro de una ruta circular

tienes la sensación de estar madurando

Cero pasos

ruta nula

dentro de una ruta en el sitio

dentro de una ruta triangular

dentro de una ruta cuadrada

dentro de una ruta circular

en la tiniebla distingues unas rejas

tu aullido animal se hace interminableeeeeeeeeeeeeeeeee

Poema: flor de azafrán

A veces vengo de la tierra

y bebo en los charcos,

PINTURA Iolanda Lopez Petit

Ando a cuatro patas

aullando mi saber

de piel agrietada,

Abrazada a los àrboles

recibo los temblores del mundo

Huelo a distancia

los miedos humanos

que ahogo hundiéndolos bajo tierra

Araño montañas

para afilar mi corazón

y lanzarlo como un cuchillo

Siembro rostros de niños

con alas en los ojos

y collares de alacrán...

Algun día crecerá la flor de azafrán

Añadir leyenda

Poema: Fills bords

Era un temps que les dones

que estimaven a un home casat

eren considerades putes

era un temps que les parelles no es podien separar

perquè no existia el divorci

Hi havia una vegada
un home i una dona que s'estimaven

però ho varen amagar durant molts anys

fins que van simular una boda

i anaren a viure plegats

Els fills que van tenir

eren bords

il.legítims, bastards

repudiats per l'església

i rebutjats per l'escola pública

Vivien en un barri que no era barri

per així passar desapercebuts

esquivaven a la gent coneguda

s'amagaven dins de casa

L'home era casat

però era damunt de la seva estimada

que queia tot el dolor

amenaces, xantatges, crítiques, silencis

la van obligar a deixar les feines...

Ella que era bonica per dins i per fora

que tenia una llum que fascinava a tothom

va recloure's a casa a parir fills

però la seva ànima brillant com la lluna

no va conseguir adaptar-s'hi mai

Això passava fa tan sols uns 50 anys

i jo sóc un d'aquests fills

nascuts d'un amor valent

i a contracorrent

i ara amb vosaltres

celebro aquest reconeixement

Poema: Instants sonors

Instants sonors de matèria viva expressant.se inevitablement,

moviments involuntaris i sobtats

manifestats amb una violenta naturalitat,

gasos i líquids a contra cor d'aquells que repudien la seva naturalesa animal...

PINTURA Iolanda López Petit

Budells que espeteguen

sospirs que s'escapen

badalls esperpèntics

estossecs inesperats
rots com brams

petons antropòfags

mucositats que atrapen

parpelleigs insistents

pets que gemeguen

gargalls endimoniats

roncs alienígens

vòmits a raig

esternuts eixordadors

escorregudes còsmiques

De cop la màquina s'atura

perd temperatura

es fa el silenci

Tant d'esforç

per no ser cos

i ara tot resta fos

Poema: Soc un porc, Soc tu

Obren la porta

el buit em colpeja el rostre

amb els seus dits llargs i de vidre

PINTURA: iolanda lopez petit

em refrega la cara

i com si fos de fang

m'escolpeix una nova màscara

trenco vidres miralls i mirades

que reflexin la meva imatge

no vull saber qui soc

tinc por

tinc por de no reconeixe'm

Obren la porta

la foscor se m'emporta

i jo em deixo anar

ja no tinc por, soc dins

soc part ,soc tot

soc tu

soc un vedell que porten a matar

soc un porc que porten a matar

soc una dona que porten a matar

soc un home que porten a matar

soc tu

Poema: Recoger los cabos del alma

Recoger los cabos del alma

foto Jaime Franco Garbí

Que ninguna pierna ande por ahí suelta

Que nadie tenga dos corazones

ni dos cabezas

Que nadie se quede sin su fuerza

por habérsela dado a otro

Que nadie se quede ciego

por entregar su claridad

Que nadie se quede solo con media naranja

Los pedazos del alma que durante el día

vamos perdiendo o entregando

debemos recogerlos al caer la noche

Poema: Impaciencia (Cast)

La impaciencia agrieta

huesos y corazones

Foto Jaime Franco Garbi

aprieta lenguas y riñones

devora aire y visiones

Inventa lugares y calendarios

siembra a destiempo

exige exhorta

fagocita miedos

Es un espejismo...

busca agua fuera del pozo

Para qué tanta impaciencia?

si nada hay que ganar

nada que perder

nada nos pertenece

Poema: A la poesia

Al matí

quan el drap de la son comença a retirar-se

saltes a abraçar.me dins del llit

i encara tendra de nit

m'entafores alguna imatge

que ja no puc oblidar

mussites mots

que vull recordar
sense paper a la vora

i mandrosa

m'ho gravo tot a la pell
per més tard
escriure-ho en un paper

Poema: viure sense esperar

Els ronyons ressusciten dins la banyera amb sal
es netegen de fang i espants

de fugides cap als crepuscles
de corregudes orfes d'abraçades
Avui l'instint de fugir
ha caigut sol per l'abisme
ningú l'ha seguit
Al desert els camells masteguen  vent
els homes  conten  grans de sorra
viure sense esperar
que les dunes es despullin
mostrant-nos el camí
viure sense arribar sense partir
tant sols la llum i la nit
gronxant el bateg dels cossos

Poema: las palabras

Las palabras

de dónde salen

te lo has preguntado alguna vez?

PINTURES Iolanda López Petit

dónde se crean

dónde se almacenan?

La materia original de las palabras es aire

pero si solo permanecen en la cabeza

o en la boca

se las lleva el viento

o caen sin fuerza entre dientes gastados

o son arrojadas como puñales vomitados

Las palabras que recorren todo el cuerpo

son palabras sabias íntegras

habitan en el pecho

en el estomago en el sexo

en los pies

conocen los latidos del mundo

son alquimia regenadora

son fuego abrasando

son agua fluyendo

son tierra enraizando

son hadas son arrullos

son verdades son montañas

son silencio son abismos

las palabras sabias

son entregadas y recibidas

y como dice mi querida amiga Eva

son ángeles que vuelan en busca de la garganta apropiada

Poema: mariposas y peces

Hoy has amanecido con un nuevo mirar,

Foto Jaime Franco Garbi

al abrir los ojos

has llenado de mariposas la habitación

Reptando hacia tí

me he deslizado hacia los prados 

que  había en tus pupilas

Agradecida te he besado el pecho

un hermoso lago 

me ha abierto los brazos

y me ha mecido sin prisa

He vuelto con las manos vacias

de estos lugares hallados

mis ojos emanaban agua salada

la habitación se ha llenado de pecespeces

Poema: Univers endins

 Univers endins

PINTURA Iolanda Lopez Petit

Ben endins viu un univers

llunyanament aprop

caldera marmita

orbe dins la fosca

forat negre de la creació

Magatzem

d’informacions transmeses

amagatall de coneixences secretes 

cremades per inquisidors

Olla perola

claustre continent

centre del univers

des d’on despenjar-se

i descloure’s

cap mar obert

Entra-hi i junts

accedirém al rebost

dels plaers abismals 

Poema: mariner

Mariner

de quina matèria estas fet?

que et penjen dels ulls

estrelles de poeta

que a la pell hi duus

gravats versos de sal

que per alimentar-te

pesques poemes lluents

que vius sobre aigues

manses lligades a terra

de quina matèria estàs fet?

Poema: El circ / El circo

La corda fluixa
(inspirat en la película El lado oscuro del corazón 2)

PINTURA Iolanda Lopez Petit

CASTELLA

La cuerda floja
(inspirado en la película El lado oscuro del corazón 2)

No nos engañemos

la cuerda floja no está siempre a fuera

desafiándonos a cruzarla

Hay veces que se esconde dentro

muy dentro

y en solitario hay que recorrerla

para encontrarnos al final
con las ganas de seguir amando

abajo la muerte expectante
 observa

CATALA

No ens enganyem

la corda fluixa no està sempre fora

desafiant-nos a creuar-la

Hi ha vegades que s’amaga dins

molt a dins

i en solitari s'ha de recórrer

per trobar-nos al final

amb les ganes de seguir estimant

abaix la mort expectant
 observa

Poema: tienes prisa? / tens pressa?

Foto Jaime Franco Garbi

CASTELLANO

La piel es el vestido del alma

Cómo acariciarte

si todavia no conozco tu alma?

Cómo desearte

si todavía no me deshielo

en tus ojos?

Cómo besarte

si aún no me alcanzan

tus palabras?

No te lo voy a poner fácil

tienes prisa?

Entonces será mejor que te vayas

CATALA

La pell és el vestit de l'ànima

Com puc acariciar-te

sinó conec la teva ànima?

Com puc desitjar-te

si no em desfaig

dins dels teus ulls?

Com puc besar-te

si  no m’arriben

les teves paraules?

No t’ho posaré fàcil

tens pressa?

Doncs millor serà que te'n vagis

Poema: Desafío / desafiament

CASTELLANO
Desafío

Liberemos las vísceras de ata-duras

la sangre de información

y añadi-duras

Desafiemos los tabúes

fabricados por unos pocos

que dañan a unas muchas

sufrir para amar?

Desde cuándo tiene que ser así?

Traspasemos la piel

nuestra piel

y la del mundo

vamos a pensar y a sentir

como nos dé la gana

El loco confía una y otra vez

CATALA

Alliberem les vísceres de lligams
la sang d'informació i paranys

 Desafiem els tabús
fabricats per uns pocs
que fan mal a unes moltes

patir per estimar?
des de quan ha de ser així?

Traspassem la pell
la nostra
i la del mon
comencem a pensar i a sentir
com ens doni la gana

el boig confia una i altre vegada