Iolanda López Petit: enero 2017

martes, 31 de enero de 2017

Pintura: funny animals

Iolanda Lopez
pintura acrilica tela 64x54

Pintures: Azules varios

Iolanda Lopez
pintura acrilica tela 64x54

Iolanda Lopez
pintura acrilica tela

Poema: A vosaltres

A vosaltres

Inesperadament

fa nits que somio amb vosaltres

PINTURES Iolanda Lopez Petit

i de dia us trobo a faltar!

Sento la buidor damunt del cap
les branques del nostre arbre

es van assecant
ja no tinc aixopluc

Sense vosaltres
la mort la sento més propera

La saliva se m’espesseix
ara nosaltres, germans,

som a primera línia
inevitablement visibles!

quina basarda curulla de desitjos
m'envolta i em sacseja
despertant-me d'una llarga letargia
d'immortalitat mal entesa
Potser som immortals
però la nostra vida, aqui i ara,
aqueixa oportunitat a la terra per créixer
tindrà final

lunes, 30 de enero de 2017

Prosa Poètica: Deixar d'amagar-me (LL)

Del llibre "Pols entre la por i l'amor"

Deixar d'amagar-me

Li vaig dir
"no em vull amagar més em fa patir
millor ens deixem de veure"

Al cap d'uns dies em vaig trobar dient el mateix
Aquest cop no parlava amb ell
Li deia a la meva vida

amagada
amagada del que sóc
amagada dels altres

Havent après que brillar i deixar-se veure és perillós
He sigut bona en coses però mai prou bona en re

Vull arriscar-me
Posar-me en evidència
Moure'm i deixar-me veure
M' és igual fer el ridícul o trionfar
M'exposo al sol al vent i a la pluja

Más madera que viene la guerra!

Poema: Intensitat (LL)

Del llibre "Pols entre la por i l'amor"

Intensitat
Del llibre "Pols entre la por i l'amor"

La intensitat del dolor m'arrossega com una onada
em deixo portar

m'enfonsa em rebolca suro
m'acaba deixant damunt l'arena blanca
calmada plena d'amor

Com costa mantenir la intensitat a cada instant!

el mateix dolor
diluït en la gelatina de la ment
perd la seva intensitat
grisor
pati-ment

escalo roques per tornar a sentir

No cal moure'm

amb la consciència del present
la intensitat torna

Sóc intensitat
quan sóc consciéncia

domingo, 29 de enero de 2017

Poema : A mon amie T.

Amiga ets un exemple
de possibles agrestes

Vens del fang espès
envoltante el cos
una desconeguda
i maltractada matèria

Vens de la broma atapeïda
que t'encega la conciència
visions trencadisses
de delers ofegats

D'aquest dolor vens
caminant poc a poc
desprenente de flemes
sofà i televisor

Renuncies a omplir-te
de fum cervesa i patates llardoses
per viure la buidor de la teva panxa

Amb dolçor subjectes el matxet
eixarcolant el camí vers el teu centre
d'on un foc inquiet ens il.lumina

T`admiro amiga
que esculls viure
i tries sentir

viernes, 27 de enero de 2017

Poema A mon amie E.

L’hi acaricio el braç i l’esquena

ella es deixa ulls closos

ho gaudeix s'ablaneix

Els fils que mouen la vida

l’han fet parar de cop

aprendre a ser de nou

ferida de braços
la vida no és fàcil

La que era i la que és

a estones es barallen

que dificil deixar.se cuidar

per algu acostumat a manar!

deixar.se... deixar-se fer

Demanar ...demanar...

que la rasquin
que li eixuguin les llàgrimes
que l'ajudin a menjar
que la vesteixin...

demanar.ho tot!

Mentrestant
el seu cor es desfà
delint-se per abraçar!

i jo sé del cert
que dels seus braços naixeran ales

miércoles, 25 de enero de 2017

Poema: tant sols onades

la flor Es amor l'arbre Es amor
jo tant sols sóc onades
d'amor

el segresto posant.li cara i nom
quina excèntrica mania
si l'amor té tots els rostres possibles!!

mirada estreta
temorosa de les imperfeccions
finestra entelada d'un cor encongit

quan m'envaeixen les onades
ingràvida, líquida, sense límits
recordo qui Sóc

el mar Es amor brau o calmat
no enten d'imperfeccions
no enten de castigs

enfonso el cor dins l'aigua calenta
acaronem-se
acaronem-se
encara que no tinguem braços