Poema: tant sols onades

la flor Es amor l'arbre Es amor
jo tant sols sóc onades
d'amor

el segresto posant.li cara i nom
quina excèntrica mania
si l'amor té tots els rostres possibles!!

mirada estreta
temorosa de les imperfeccions
finestra entelada d'un cor encongit

quan m'envaeixen les onades
ingràvida, líquida, sense límits
recordo qui Sóc

el mar Es amor brau o calmat
no enten d'imperfeccions
no enten de castigs

enfonso el cor dins l'aigua calenta
acaronem-se
acaronem-se
encara que no tinguem braços