viernes, 27 de enero de 2017

Poema A mon amie E.


L’hi acaricio el braç i l’esquena
ella es deixa  ulls closos
ho gaudeix s'ablaneix

Els fils que mouen la vida
l’han fet parar de cop
aprendre a ser de nou
ferida de braços
la vida no és fàcil

La que era i la que és
a estones es barallen
que dificil deixar.se cuidar
per algu acostumat a manar!
deixar.se... deixar-se fer

Demanar ...demanar...
que la rasquin
que li eixuguin les llàgrimes
que l'ajudin a menjar
que la vesteixin...

demanar.ho tot!

Mentrestant
el seu cor es desfà
delint-se per abraçar!

i jo sé del cert
que dels seus braços naixeran ales





No hay comentarios:

Publicar un comentario