Poema: A vosaltres

A vosaltres

Inesperadament

fa nits que somio amb vosaltres

PINTURES Iolanda Lopez Petit

i de dia us trobo a faltar!

Sento la buidor damunt del cap
les branques del nostre arbre

es van assecant
ja no tinc aixopluc

Sense vosaltres
la mort la sento més propera

La saliva se m’espesseix
ara nosaltres, germans,

som a primera línia
inevitablement visibles!

quina basarda curulla de desitjos
m'envolta i em sacseja
despertant-me d'una llarga letargia
d'immortalitat mal entesa
Potser som immortals
però la nostra vida, aqui i ara,
aqueixa oportunitat a la terra per créixer
tindrà final