Poema: Un paso tras otro

PINTURA Iolanda López Petit

Un paso tras otro

dibujando un aro perfecto

ruta circular

tienes la sensación de avanzar

Dos pasos arriba

dos al lado

dos pasos abajo

dos al lado

ruta cuadrada

dentro de una ruta circular

te parece que estás en otro lugar

Dos pasos tres veces

ruta triangular

dentro de una ruta cuadrada

dentro una ruta circular

crees estar viviendo experiencias nuevas

Dos pasos

sin desplazarse

ruta en el sitio

dentro de una ruta triangular

dentro de una ruta cuadrada

dentro de una ruta circular

tienes la sensación de estar madurando

Cero pasos

ruta nula

dentro de una ruta en el sitio

dentro de una ruta triangular

dentro de una ruta cuadrada

dentro de una ruta circular

en la tiniebla distingues unas rejas

tu aullido animal se hace interminableeeeeeeeeeeeeeeeee

Poema: flor de azafrán

A veces vengo de la tierra

y bebo en los charcos,

PINTURA Iolanda Lopez Petit

Ando a cuatro patas

aullando mi saber

de piel agrietada,

Abrazada a los àrboles

recibo los temblores del mundo

Huelo a distancia

los miedos humanos

que ahogo hundiéndolos bajo tierra

Araño montañas

para afilar mi corazón

y lanzarlo como un cuchillo

Siembro rostros de niños

con alas en los ojos

y collares de alacrán...

Algun día crecerá la flor de azafrán

Añadir leyenda

Poema: Fills bords

Era un temps que les dones

que estimaven a un home casat

eren considerades putes

era un temps que les parelles no es podien separar

perquè no existia el divorci

Hi havia una vegada
un home i una dona que s'estimaven

però ho varen amagar durant molts anys

fins que van simular una boda

i anaren a viure plegats

Els fills que van tenir

eren bords

il.legítims, bastards

repudiats per l'església

i rebutjats per l'escola pública

Vivien en un barri que no era barri

per així passar desapercebuts

esquivaven a la gent coneguda

s'amagaven dins de casa

L'home era casat

però era damunt de la seva estimada

que queia tot el dolor

amenaces, xantatges, crítiques, silencis

la van obligar a deixar les feines...

Ella que era bonica per dins i per fora

que tenia una llum que fascinava a tothom

va recloure's a casa a parir fills

però la seva ànima brillant com la lluna

no va conseguir adaptar-s'hi mai

Això passava fa tan sols uns 50 anys

i jo sóc un d'aquests fills

nascuts d'un amor valent

i a contracorrent

i ara amb vosaltres

celebro aquest reconeixement

Poema: Instants sonors

Instants sonors de matèria viva expressant.se inevitablement,

moviments involuntaris i sobtats

manifestats amb una violenta naturalitat,

gasos i líquids a contra cor d'aquells que repudien la seva naturalesa animal...

PINTURA Iolanda López Petit

Budells que espeteguen

sospirs que s'escapen

badalls esperpèntics

estossecs inesperats
rots com brams

petons antropòfags

mucositats que atrapen

parpelleigs insistents

pets que gemeguen

gargalls endimoniats

roncs alienígens

vòmits a raig

esternuts eixordadors

escorregudes còsmiques

De cop la màquina s'atura

perd temperatura

es fa el silenci

Tant d'esforç

per no ser cos

i ara tot resta fos

Poema: Soc un porc, Soc tu

Obren la porta

el buit em colpeja el rostre

amb els seus dits llargs i de vidre

PINTURA: iolanda lopez petit

em refrega la cara

i com si fos de fang

m'escolpeix una nova màscara

trenco vidres miralls i mirades

que reflexin la meva imatge

no vull saber qui soc

tinc por

tinc por de no reconeixe'm

Obren la porta

la foscor se m'emporta

i jo em deixo anar

ja no tinc por, soc dins

soc part ,soc tot

soc tu

soc un vedell que porten a matar

soc un porc que porten a matar

soc una dona que porten a matar

soc un home que porten a matar

soc tu