Poema: Fills bords

Era un temps que les dones

que estimaven a un home casat

eren considerades putes

era un temps que les parelles no es podien separar

perquè no existia el divorci

Hi havia una vegada
un home i una dona que s'estimaven

però ho varen amagar durant molts anys

fins que van simular una boda

i anaren a viure plegats

Els fills que van tenir

eren bords

il.legítims, bastards

repudiats per l'església

i rebutjats per l'escola pública

Vivien en un barri que no era barri

per així passar desapercebuts

esquivaven a la gent coneguda

s'amagaven dins de casa

L'home era casat

però era damunt de la seva estimada

que queia tot el dolor

amenaces, xantatges, crítiques, silencis

la van obligar a deixar les feines...

Ella que era bonica per dins i per fora

que tenia una llum que fascinava a tothom

va recloure's a casa a parir fills

però la seva ànima brillant com la lluna

no va conseguir adaptar-s'hi mai

Això passava fa tan sols uns 50 anys

i jo sóc un d'aquests fills

nascuts d'un amor valent

i a contracorrent

i ara amb vosaltres

celebro aquest reconeixement