Poema: mariner

Mariner

de quina matèria estas fet?

que et penjen dels ulls

estrelles de poeta

que a la pell hi duus

gravats versos de sal

que per alimentar-te

pesques poemes lluents

que vius sobre aigues

manses lligades a terra

de quina matèria estàs fet?

Poema: El circ / El circo

La corda fluixa
(inspirat en la película El lado oscuro del corazón 2)

PINTURA Iolanda Lopez Petit

CASTELLA

La cuerda floja
(inspirado en la película El lado oscuro del corazón 2)

No nos engañemos

la cuerda floja no está siempre a fuera

desafiándonos a cruzarla

Hay veces que se esconde dentro

muy dentro

y en solitario hay que recorrerla

para encontrarnos al final
con las ganas de seguir amando

abajo la muerte expectante
 observa

CATALA

No ens enganyem

la corda fluixa no està sempre fora

desafiant-nos a creuar-la

Hi ha vegades que s’amaga dins

molt a dins

i en solitari s'ha de recórrer

per trobar-nos al final

amb les ganes de seguir estimant

abaix la mort expectant
 observa

Poema: tienes prisa? / tens pressa?

Foto Jaime Franco Garbi

CASTELLANO

La piel es el vestido del alma

Cómo acariciarte

si todavia no conozco tu alma?

Cómo desearte

si todavía no me deshielo

en tus ojos?

Cómo besarte

si aún no me alcanzan

tus palabras?

No te lo voy a poner fácil

tienes prisa?

Entonces será mejor que te vayas

CATALA

La pell és el vestit de l'ànima

Com puc acariciar-te

sinó conec la teva ànima?

Com puc desitjar-te

si no em desfaig

dins dels teus ulls?

Com puc besar-te

si  no m’arriben

les teves paraules?

No t’ho posaré fàcil

tens pressa?

Doncs millor serà que te'n vagis

Poema: Desafío / desafiament

CASTELLANO
Desafío

Liberemos las vísceras de ata-duras

la sangre de información

y añadi-duras

Desafiemos los tabúes

fabricados por unos pocos

que dañan a unas muchas

sufrir para amar?

Desde cuándo tiene que ser así?

Traspasemos la piel

nuestra piel

y la del mundo

vamos a pensar y a sentir

como nos dé la gana

El loco confía una y otra vez

CATALA

Alliberem les vísceres de lligams
la sang d'informació i paranys

 Desafiem els tabús
fabricats per uns pocs
que fan mal a unes moltes

patir per estimar?
des de quan ha de ser així?

Traspassem la pell
la nostra
i la del mon
comencem a pensar i a sentir
com ens doni la gana

el boig confia una i altre vegada

Poema: Espejismos reales

Lo diré más alto!

Cuando te sientas trahicionado por alguien
pregúntate en qué te has trahicionado tu?

Cuando te sientas ignorado por alguien
pregúntate en qué te has ignorado tu?

Cuando haya algo que no te guste del otro
pregúntate si tambien eso lo tienes tu?

Y luego....nos tomamos un vino

Poema: al meu germà F.

Deixant la bata de l'obediència
i el que toca fer, enrera
t'atreveixes potser
per primer cop
a forjar somnis
que només et pertanyen a tu

Amb la nova incertesa
del temps circular
sense bitllet de tornada
inicies un viatge
en el qual el mirall
serà el teu nou company

Quin goig
veure't emprendre el vol
cap a la vida
lliure i nòmade!

Gràcies
per ser un exemple
d'envellir amb passió
de pujar al tren
no perque sigui l'últim
sino perque la vida
indòmita
floreix dins teu

Poema:Sense prendre mal

que estimar 

no sigui arribar a un indret  

fora d'un mateix..

Que estimar...

Que estimar 

no sigui arribar a un indret  

fora d'un mateix

Foto Jaime Franco Garbi

L'infant quan aprèn a caminar 

No té pors ni conclusions

emmagatzemades en cap arxiu

del seu cor

Tinc com a repte

caure i aixecar-me

cada cop més lleugera

i menys punyent

Igual que hem d'anar cap a la mort

lleugers de pertinences

i d'ancoratges

Ho torno a dir

que estimar 

no sigui arribar a un indret  

fora d'un mateix

Que estimar

no sigui arribar a l'indret 

on bufa sempre el mateix vent

i un es pot endormiscar

Que estimar...

Potser encara no sabem estimar

sense prendre mal

L'infant quan aprèn a caminar 

Poema: Amb calma

Sense instruccions
prediccions
limitacions

Foto Jaime Franco Garbi

Amb calma
m'entrego a fons

Sense soroll
corcoll
embroll

Amb silenci
m'entrego a doll

Sóc
arena
que
espera
ser
llepada

Amb calma
m'entrego mullada

Poema: temps al desig

Temps al desig

El temps i el desig

es miren d’esquitllentes

PINTURES Iolanda Lopez Petit

Son serps

que ballen i s'enrosquen

sense pressa

moviments vells

viscuts de nou

Deixem fora de la dansa

tot gest innecesari, criden!

El desig preparat estén les ales

el temps no frisa

per arribar enlloc

Plegats entren a casa

El desig es fa aigua

el temps es fa pell

els amants es desfan

Trànsit

Gràcies per ser al meu costat
durant el seu trànsit
tú silenciós i savi
lluminós i fidel
ella tranquila i entregada
guiada per la seva intuició
i per la moreneta

Poema: Cada encuentro / Cada trobada

CASTELLÀ

Cada encuentro
premeditado o fortuito
me devuelve a casa

Quién soy?

En silencio
escucho el sonido del alma
anhelo de deshielo
fuego translúcido
campanas de cristal


CATALA

Cada trobada
premeditada o fortuita
em retorna a casa

qui sóc?

En silenci
escolto el só de l'ànima
anhel de desglaç
foc diàfan
campanes de cristall

Poema: La vida en directa

D'aqui un temps
enyorarem
la vida en directa

- una dona vella
dins d'un vagó de metro
demana diners
en silenci 

Ningú la mira
absoluta ignorància
hipnotitzats
amagats
esquivant la vida
rera una pantalla

Seria tan fàcil
aixecar els ulls
i dir-li que no
o donar-li una poma
o parlar amb ella
o somriure-li
o queixar-se...


Com enyoro aquells moments
que compartiem esperes
junts
tots presents
tots massa presents, potser
parlant sense paraules
amb els ulls, amb el cos...

Podien passar tantes coses al sortir de casa!

Poema: Alenada 6

CATALA

Quan en els teus ulls
no veig cap mur derrocat
perdo l'esperança
en el ser humà


CASTELLA

Cuando en tus ojos
no veo ningún muro caído
pierdo la esperanza
en el ser humano

Poema: Alenada 5

Avui les gavines
suren juntes
mirant la mateixa direcció
Avui les gavines
volen en cercle
damunt el meu cap

Misteris del mestral
ni peix ni pardal

Poema: Alenada 4

Els anhels somiats habiten en un indret que no em pertany
Al despuntar l'alba respiro l'infinit


El temps s'aprima per donar espai a l'instant present
ens diluim uns dins l'altre

Poema: Alenada 3

El vent fort i provocador
despentina les palmeres
elles, despreocupades
i coquetes
es deixen fer

Poema: Alenada 2

Estirada damunt l'arena
et miro entre les cames
m'agrades quan brau i espumós
esclates i avances cap a mí
sense vacil.lar

poema : Alenada 1

Soc paret mitjanera
que sosté dues vides
l'impossible estimat
i l'amor desconegut

Poema: Amor de plàstic

L'amor no és un mètode aplicable
no és una emoció
no és una tapa ni una ració

L'amor no cap dins d'una cançó
No és de color de rosa
és una altre cosa

Amor robotitzat
amor de web
amor de bombolla

avui et vull demà no ho sé
avui em serveixes demà no ho sé

Poema: Tu i el piano

els teus dits cegs
prolongacions de la teva ànima
parlen una llengua oblidada i enyorada
creant paisatges transparents
sons infinitament dolços
lliure de tu mateix
t'has dissolt en els meus ulls

Poema: Sexe sense vels

Sense vels ni tels sugerents
cubrint-me el cos
sense fantasies ni camins torsats
nusos de cos i ànima
hem entrat junts
al no res

Poema: Pintant

PINTURES IOlanda Lopez Petit

Creava
des de la por
desde el gest punxagut
per sobreviure
sense cap indici de conciència
com un crit
que no té temps de ser pensat
dins la boca

Poema: Si faig comptes

Si faig comptes
ma mare va morir fa 3 anys
la meva tía fa 6 dies
l'etapa de vetlladora
ha durat 9 anys...

Silenci!

No et preguntis què vols fer a partir d'ara
és fàcil distreure't
quan t'aboques al buit

Revisa el que flaireja a podrit
a vell i a tencat
i obre la finestra de bat a bat

Qui vols ser a partir d'ara?

Poema: A la Pita

Quin goig veure't cada dia
abraçar-te i petonejar-te sense fí
estimar-te sense resistència
sense angles ni esquerdes

Que gran és la teva ànima
que petit el teu cosset
delicada com un ocell
preparada per aixecar el vol

T'acompanyaré fins al final
i després ens trobarem
en algún racó del meu cor
i farem una festa i posarem música
i em miraràs amb els ullets grisos
de pestanyes rosses
que el temps ha anat descolorint

Quina lliçó de vida la teva generositat
d'envellir sense fer soroll
sense esperar sense demanar
agraïda i en pau

El buit que presenteixo
el lleparé sense pressa
deixant que les ganes de viure
el vagin esquerdant


5 juliol 2016 

Poema Rap: En el metro

Escolta germà
deixa de jugar amb el teclat
i mira qui tens al costat
veuràs al teu germà mussitar el mateix que tu
"estem sols
estem sols
tingues cura de les teves pertinences
vigila als altres
la vida és perillosa
no parlis amb ningú
no miris als ulls
és més segur mantenir el cor engabiat
riu-te del teu germà
però mai riguis amb ell"

T'extranya que somrigui?

No et tinc por germà
m'agrada mirar-te als ulls
i somriure't sense motiu
complicitat clandestina
Ningú ho ha vist
Ningú ho ha vist
hem esquinçat la densitat del aire
que ens separava


CASTELLANO

Oye hermano
deja de jugar con el teclado y mira a quien tienes al lado
verás a tu hermano murmurando lo mismo que tú
"estamos solos estamos solos
cuidado con tus pertenencias vigila al otro
la vida es peligrosa
no hables con nadie no mires a los ojos
es más seguro mantener el corazón enjaulado
ríete de tu hermano pero nunca te rías con él"

Te extraña que sonría?

No te tengo miedo hermano
me gusta mirarte a los ojos
y sonreirte sin razón complicidad clandestina
Nadie lo ha visto Nadie lo ha visto
hemos rasgado la densidad del aire que nos separaba

Poema: Ritual

Ritual

Amb paciència i delicadesa
ens treurem un per un els minúsculs cristalls
que  duem incrustats a la pell
per així abraçar-nos
sense fer-nos mal

Poema: Fill, t'estimo tal com ets

(Dedicat a André Stern)

Fill t'estimo tal com ets

Els meus ulls acostumats a veure la nit
s'afanyen a recuperar la inocència
a través de la teva mirada

El que no m'agradaria que em fessin a mi
no t.ho faré mai a tu
venim del mateix indret

Oblidem que els nens apreneu jugant
que el joc us crida més
que la fam i el dolor

Sou l'espurna que renova una brasa
sou la pedra que incomoda un peu
Mai, no us adormiu mai!

Poema: a mon amie Ag.

Després d'un llarg camí
fent de mare i d'àvia
has escollit ser dona

El seu cos floreix
traspassa límits  caducats
balla i es mou iatrevida
guiada pel desitj
del cos desvetllat

Amable amb ella mateixa
reb el que es mereix

Ara sé on ets

Per fí et deixes veure

ara sé on ets

sense paranys

amb antidepressius

humil,

acceptant misèries

o anestesiant  dolor?

agafant forces

o sent covard?

qui ho sap

ni tu mateix potser

el teu esprit balla entre la vida i la foscor

He deixat d'estirar-te cap a la llum

amb malaptesa

em faré amiga del temps

Poema: Per fí la roda camina sola

PINTURES Iolanda Lopez Petit

Sóc font que brolla
sense por a esgotar-se
atravessada per la més pura de les inspiracions
el plaer de crear

Obro els punys
l'aigua s'esmuny entre els dits
deixo que s'escampi invertebrada
per camps eixuts i camps florits

per fi la roda camina sola
lligada al carro i a la terra que besa

PIntura: Sèrie Nits en Dansa

Experimento en fondo negro. Una sensación super interesante donde las formas parecían ser succionadas por el negro, por el vacío

Acrílic sobre tela (2 peces)

Iolanda López

73x60

73x60




Acrílic sobre cartulina (7 peces)

100x70

100x70

100x70

100x70

100x70

100x70

100x70

Poema: Premonició

Premonició

PINTURES Iolanda Lopez Petit

Camino vora el mar
matí suau d'hivern
premonició de primavera
també en el meu cos

La meva cova

perola de memòries

de plaers

intimitats de cossos 
compartida

pell ball besades...

Les caderes es volen obrir
la cova es fa hospitalària
sóc llavor
preparant-se per esclatar
brots tendres aferrant-se a la vida

Poema: Banys àrabs

Banys àrabs

Foto Jaime Franco Garbi

Surant dins les calentes aigues dels banys àrabs del Born
arrugant-se'm la pell
estovant-se'm l'ànima
desfent la meva cuirassa
vaig entendre
que havia d'estimar les imperfeccions
les teves i les meves
les de tothom
que rès més bell i útil
quan aquestes apareixen
que endolcir-se
que abraçar el seu propietari
en lloc d'esclafar-lo com un escarbat

Poema: A mon amie A.

Amb tot el meu respecte
parlaré de tu i del teu cos

Cos carceller
obert i apedaçat
una vegada i una altra

Cos amarg de bilis calenta
encapsulada i no dita
tristeses okupes dels pulmons

Així et vaig conèixer
fent malabars entre la queixa i la comicitat
els teus periples amb vidents
treien ferro a la vida
malgrat la por rèiem molt!

Sense soroll ni discursos
amb decisions insonores
has anat canviant de mirada
ara la vida és un regal

calen recorreguts com el teu
que ens recordin la força
que hi ha a dins nostre

Poema: A mon amie Jn.

La seva originalitat
embolcallada de fils
patint en cercle
l'aferrament a les velles columnes

Cercava eixida
fent nous cursos
estimant nous homes
buscant fora
dins
pareixia tot quiet

Va ser després d'un viatge
que tornà esquinçada
i amb coratge
va posar davant seu
allò que més por li feia

Desmuntant
demolint
enderrocant
descavalcant la bèstia
i començant a caminar
amb la única roba que porta

Buidant-se de tot el que no és
dia a dia ens lliures a l'experiència
de veure-la néixer de nou

gràcies