miércoles, 1 de febrero de 2017

Poema: A mon amie A.

Amb tot el meu respecte
parlaré de tu i del teu cos

Cos carceller
obert i apedaçat
una vegada i una altra

Cos amarg de bilis calenta
encapsulada i no dita
tristeses okupes dels pulmons

Així et vaig conèixer
fent malabars entre la queixa i la comicitat
els teus periples amb vidents
treien ferro a la vida
malgrat la por rèiem molt!

Sense soroll ni discursos
amb decisions insonores
has anat canviant de mirada
ara la vida és un regal

calen recorreguts com el teu
que ens recordin la força
que hi ha a dins nostre


No hay comentarios:

Publicar un comentario