Poema: La vida en directa

D'aqui un temps
enyorarem
la vida en directa

- una dona vella
dins d'un vagó de metro
demana diners
en silenci 

Ningú la mira
absoluta ignorància
hipnotitzats
amagats
esquivant la vida
rera una pantalla

Seria tan fàcil
aixecar els ulls
i dir-li que no
o donar-li una poma
o parlar amb ella
o somriure-li
o queixar-se...


Com enyoro aquells moments
que compartiem esperes
junts
tots presents
tots massa presents, potser
parlant sense paraules
amb els ulls, amb el cos...

Podien passar tantes coses al sortir de casa!