Poema: al meu germà F.

Deixant la bata de l'obediència
i el que toca fer, enrera
t'atreveixes potser
per primer cop
a forjar somnis
que només et pertanyen a tu

Amb la nova incertesa
del temps circular
sense bitllet de tornada
inicies un viatge
en el qual el mirall
serà el teu nou company

Quin goig
veure't emprendre el vol
cap a la vida
lliure i nòmade!

Gràcies
per ser un exemple
d'envellir amb passió
de pujar al tren
no perque sigui l'últim
sino perque la vida
indòmita
floreix dins teu