Poema: A la Pita

Quin goig veure't cada dia
abraçar-te i petonejar-te sense fí
estimar-te sense resistència
sense angles ni esquerdes

Que gran és la teva ànima
que petit el teu cosset
delicada com un ocell
preparada per aixecar el vol

T'acompanyaré fins al final
i després ens trobarem
en algún racó del meu cor
i farem una festa i posarem música
i em miraràs amb els ullets grisos
de pestanyes rosses
que el temps ha anat descolorint

Quina lliçó de vida la teva generositat
d'envellir sense fer soroll
sense esperar sense demanar
agraïda i en pau

El buit que presenteixo
el lleparé sense pressa
deixant que les ganes de viure
el vagin esquerdant


5 juliol 2016