miércoles, 27 de septiembre de 2017

Poema: put a peix mort


ahir vaig enfadar-me
com s'enfaden els nens
que encara són nens
sense dissimular

el volcà encès va llençar la lava
i pocs minuts després
la pluja apagava el foc
rient trepitjàvem els camps
que encara fumejaven

Vaig pensar amb tristesa
que els adults
anem omplint el pap
de ressentiments
fins adulterar-nos
i emmalaltir

L'educació és una ficció

que a voltes put a peix mort

No hay comentarios:

Publicar un comentario