Iolanda López Petit
Pinturas y Poesías - aliento creativo cotidiano que emana del deseo de ser compartido
domingo, 22 de octubre de 2017
miércoles, 27 de septiembre de 2017
Poema: put a peix mort
ahir
vaig enfadar-me
com
s'enfaden els nens
que
encara són nens
sense
dissimular
i
pocs minuts després
la
pluja apagava el foc
rient
trepitjàvem els camps
que
encara fumejaven
Vaig
pensar amb tristesa
que
els adults
anem
omplint el pap
de
ressentiments
fins
adulterar-nos
i
emmalaltir
L'educació
és una ficció
que
a voltes put a peix mort
sábado, 9 de septiembre de 2017
martes, 5 de septiembre de 2017
fotos: Poesia i Theremin "campanes i Boira"
Performance "Campanes i Boira" al Hort del Xino, Bcn
celebrant el darrer aniversari del espai social, juny 2017
LLoc:Hort del Xino, Bcn |
LLoc: Hort del xino |
Poesia i Theremin: "Campanes i boira", a l'Agora Juan Andrés
Festes alternatives del Raval, Agost 2017
Festes alternatives del Raval, Agost 2017
Lloc Agora Juan Andres, Bcn
lunes, 7 de agosto de 2017
poema: matinar
matinar...
Añadir leyenda |
no
per arribar abans
sino
per sorprendre la ciutat
posant.se
una nova màscara
davant
el mirall
matinar...
per
caminar per la sala de butaques
sense
pressa
gaudint
de la seva buidor i silenci
en
aquestes hores et topes
amb
alguns tècnics muntant l'escenari
més
tard deixaran anar els actors...
els
actors i els extres...
i
n'hi ha molts, molts !
i
s'ha de preparar tot perquè surti bé
però
això serà més tard...
ara
és el meu temps...
pujo
a l'escenari buit...
l'oloro...
amb enyorança...
el
meu cos... el re co neix!
abans
era... era...el meu ba rri !!
abans
era el meu barri !!
sábado, 22 de julio de 2017
Poema: Brisa y risas
se ven rostros cansados
que emergen de noches maltrechas,
empeñados en enmudecer sueños
que reclaman otros cielos
mañanas sin inocencia
corren por las venas
empujando los caminantes
que todavía no tienen un destino
hay los que llevan la historia de su
vida
debajo del brazo
hay los que confundidos
han dejado de hacerse preguntas
hay el que arroja su destino al suelo y
lo pisa
y el que corre para recoger las
migajas,
hay el que se deja sostener por la vida
y va repartiendo brisa
y risas
hay el que despierta
Suscribirse a:
Entradas (Atom)